Ordialblog

Quan jo menudet solia passar pel carrer un home que cridava molt fort:

Compreeeeeeeeeee ferro veeeeeeelll, metaaaaaalll i coureeeeeeeeeee!

Aleshores si algú tenia a casa un tros de ferro de qualsevol classe eixia al carrer, l’home el pesava i el comprava per uns quants xavos.

Un dia aquell home se’n va anar a viure a no sé quin altre poble acompanyat pel “pellero” i el “carboner”. Mai se’ls ha tornat a veure pels carrers de la vila.

Però mira tu per on; aquell home tenia un fill que en fer-se major i morir son pare va heretar un magatzem ple de ferro vell, metall i coure. Aquell fill s’en va adonar de que era molt ric, gràcies al treball del pare i als veïns d’aquest poble. I va pensar.

- He de fer alguna cosa bonica en agraïment a Vila-real

I va fer-se arquitecte-dissenyador i va dissenyar una plaça en la que posarà gran part de la seua herència. Una altra part ja l’ha donada per a la reforma de Els XIII

Això són persones agraïdes i així és com va prenent forma la nostra plaça